29-N: nou cop d’efecte i més perplexitat
Vagi per davant més enllà de les reflexions, crítiques i advertències sobre les anticipades eleccions generals del 29-N, tota la meva consideració, suport i respecte amb els milers i milers de persones i famílies que fa anys, molts, estan patint per la seva butxaca, la seva salut mental i els seus projectes de vida, l’estat en què es troba el mercat de l’habitatge, els preus de l’habitatge, el dèficit de lloguer social a la cua d’Europa, etc. El meu reconeixement també a les organitzacions, plataformes i sindicats de llogateres i inquilines que han sorgit els darrers anys, atès com s’ha aguditzat fins extrems escandalosos, en les darreres dues legislatures de Pedro Sánchez, l’accés i els preus de l’habitatge ja desorbitats.
Quan va començar el fenomen Maricarmen, em va agafar fora d’Espanya, i per més desconnectat que volia estar, no hi havia manera d’evitar la penetració d’informacions, notícies, alarma social, narrativa tremendista sobre el desnonament d’aquesta senyora, via internet i xarxes socials. Un veterà periodista avui desaparegut (ometo el nom per allò de les fílies i les fòbies), em va comentar fa molts anys que quan una notícia es comença a convertir en narrativa i alarma social, per molts mitjans a la vegada, per terra, mar i aire, s’ha de sospitar d’aquest aparent consens mediàtic, perquè segur amaga quelcom polític, tot i l’aparença........
