He de confessar que sempre m’han fet una mica d’enveja els amics i les amigues que, quan arriba la Setmana Santa o l’estiu, agafen el cotxe, els trastets, i se’n van al poble. O, per ser precisa: se’n van al pueblo. Perquè aquest lloc on retornen, aquest lloc d’origen dels seus pares i dels seus avis, està fora de Catalunya.

Sempre m’he mirat amb una mica de cobejança aquestes persones que conserven encara la casa de la família i que de tant en tant hi poden anar. Després, tornen carregats d’embotits i dolços, i expliquen que estaven a 42 graus a l’ombra i que a les nits era impossible dormir, però també expliquen que han retrobat a parentela i amics que només veuen allà, que han anat a la piscina municipal de quan eren nens (o, encara millor, al riu!), que al vespre han compartit........

© Diari de Girona