Puja per la paret, a poc a poc. Intento no perdre la calma: em fan pànic els bernats pudents (jo en dic «papes verdes», però dec ser l’única persona del món que ho fa). Vaig a buscar un got i un paper per caçar-lo i deixar-lo anar al balcó (per molt de repel·lús que em facin, intento evitar matar cap bitxo). Al cap d’una estona, en veig un altre volant per l’habitació. «No pot ser!», exclamo, mentre m’afanyo a recuperar got i paper, i també l’allibero. No he tingut temps de tornar a seure que veig el tercer, al terra. «Però què passa avui?», em pregunto, mentre repeteixo l’operació. Tres papes verdes fastigoses caçades i alliberades en menys d’una hora.

Com si fos una senyal, al cap de res sento a la ràdio que cada cop hi ha més fàbriques d’insectes. Em........

© Diari de Girona