Des del principi
Últimament, tinc la sensació que tot em fa enfadar. O potser seria millor dir que tinc la sensació que tinc ganes d’enfadar-me per tot. Com si sempre estigués esperant la més mínima ocasió per ofendre’m, o per sentir-me agreujada, o per portar la contrària a algú. De fet, tinc la sensació que (quasi) tothom està una mica així: a la que salta. Sempre hi ha excepcions, és clar: aquestes persones que són capaces de mantenir la calma en una discussió, que somriuen si els fots un moc, que t’escolten amb paciència mentre desgranes tooooot el llistat de coses horroroses que t’han fet i t’han passat al llarg del dia. Però jo no soc d’aquestes persones.
Els darrers dies, per exemple, m’he sentit profundament ofesa per tots aquests suposats independentistes que han estat animant la........
