Una persona amb un llaç groc penjant, en una imatge d'arxiu / Marina López (ACN)

Ahir vaig veure a un senyor amb un llacet groc a la solapa, no un llacet qualsevol, sinó un d’aquells metàl·lics que en un temps llunyà proliferaven en pits catalans, per a alegria de qui els fabricava i de qui els venia (a Catalunya el negoci el vam fer abans de les mascaretes, quins uns, nosaltres). Feia mesos, potser anys, que no ensopegava amb un llaç groc, si a mi em va costar recordar-ne el significat, imagino que els joves que es creuaven amb el bon home devien pensar qualsevol cosa, potser que........

© Diari de Girona