1.- El rei convocà als alquimistes perquè creessin llavors; va exposar el que exigia: —Esteu obligats a crear la llavor del ferro per forjar espases i llances; la del vent per fer volar les naus; la llavor de la neu i de la pluja per regar els conreus. També vull el germen de la boira, per estendre’l per les files enemigues i es confonguin. Per als súbdits la llavor del respecte, l’admiració i lleialtat fins a la mort.

Després d’una pausa afegí: –I, el més important: m’heu de portar la llavor que produeix or, perquè vull ser el rei més ric i temut del món. Si no ho aconseguiu, sereu castigats brutalment.

Els alquimistes van investigar, van escrutar la natura, registraren una vegada i una altra els secrets de les coses, cap va obtenir un bon resultat. L’exigència del rei era irrealitzable.

El més enginyós descobrí una llavor: la llavor del gel. I la va presentar al rei com a fruit del treball col·lectiu. Quan el monarca la va tenir entre les mans, la llavor del gel es desenvolupà a l’instant en milers de filaments de gebre que se li van enredar de cap a peus i van penetrar en el seu cos pels set orificis de l’organisme humà, fins a deixar-lo completament congelat.

El rei va ser convertit en una estàtua de gel perpetu, que ni tan sols el sol més ardent ha aconseguit........

© Diari de Girona