Escoltar com El Último de la Fila canta Si lo que vas a decir, no es más bello  que el silencio, no lo vayas a decir, de Cuando el mar te tenga, en un moment de soroll mediàtic, enmig de veus que criden per no dir res o que parlen sense saber res, és nostàlgia; sí, molta, però també és revolució. Llegir diaris de paper, retallar-ne pàgines per guardar i rellegir amb calma, mentre l’scroll infinit bombardeja les nostres ments i s’extenua per captar la nostra atenció, és revolució. Recordar el paper que tenien durant la infantesa o la joventut, com fa Ariadna Oltra a Una casa sense diaris. Del paper a les pantalles: històries personals, recordar tot l’univers de persones que........

© BonDia