… Recordo que va començar ara fa uns anys quan em vaig jubilar.  Tot just encetada aquesta nova etapa de la vida em vaig presentar a les oficines de la CASS per demanar quins serien els meus drets i deures a partir d’aquell instant.Jo acabava la meva vida professional i vaig coincidir amb una jove administrativa que començava, amb poca experiència i menys empatia encara. Mal inici per a un jubilat.A penes iniciat l’intercanvi i just després  d’atendre  una pobra senyora gran que no s’aclaria i que va rebre molt poca consideració, arribat el meu torn i volent assabentar-me de les noves condicions, faig una pregunta a la jove senyoreta, la qual amb molt poc tacte, tot sigui dit, i amb  to recriminatori,  em llença: “Qui li ha dit això!?” Sorprès pel to de la jove administrativa, li vaig respondre, amb manifesta ironia, que era la primera vegada que em jubilava i que segurament seria la darrera, però com que entrava en terreny desconegut i si no li sabia greu, agrairia poder disposar  d’un bri d’informació, si això era possible, amb una mica d’amabilitat. Així va ser com vaig encetar aquesta etapa de la vida, en la qual els contactes amb l’administració, motius d’edat suposo, s’han fet més freqüents i no sempre àgils.Un amic meu, senyor gran amb l’esposa en estat de dependència em........

© BonDia