La veritat és que mirant la cara de felicitat i tranquil·litat que feia el copríncep Macron aquests dies a Andorra se m’ha acudit que en algun moment li hauria pogut passar pel cap demanar-li a Espot, en alguna ocasió amb més cara de pomes agres, que s’intercanviessin el lloc, que ell es quedava a Andorra i que el cap de Govern se n’anés cap a l’Elisi. Amb les dificultats per formar govern o la situació geopolítica que l’ha posat al límit del ridícul per obra i gràcia de Trump, la trentena que protestaven a la plaça del Poble li deurien semblar música celestial, comparat amb les ràtzies de joves descontents que sovint tenen lloc als suburbis de París.Bromes al marge, si una cosa ens ha deixat la visita de Macron al Principat és que el règim de Coprincipat gaudeix d’una salut de ferro, malgrat els esforços precisament dels que més el defensen de fer-nos creure que està en risc, res més lluny de la realitat. La imatge dels dos coprínceps passejant plegats a Ràdio Andorra i les paraules d’uns i altres de........

© BonDia