El vot de la desesperança
El primer cop que vaig sentir gent propera saludar –i esperar– el desembarcament d’Aliança Catalana per aquestes contrades em vaig sentir molt ofuscada. Amigues d’amigues, gent de la meva generació, entorn social, proximitat de pensament i formació... Quan ja més recentment un bon amic i persona a qui respecto, amb qui coincidiré en mil pensaments, m’assegurava que probablement votarà Vox, em vaig quedar de pasta de moniato. En una altra ocasió........
