Carmen Ortí, una consellera en el laberint

“Vostè no hauria de ser ací”: el congrés espanyol renuncia a pressionar Vilaplana per resoldre els dubtes sobre Mazón

Catalunya es dessagna: s’empobreix i es degraden els serveis públics, segons un informe econòmic

Una història de dol, una història d’amor

Tres restaurants pels quals paga la pena d’endinsar-se al Raval

Una guerra secreta: com i per què un submarí va atacar i enfonsar un vaixell rus fa disset mesos davant Cartagena?

Llucia Ramis: “L’extrema dreta creix on no hi ha bars”

Voleu saber si s’acosta l’apocalipsi? Seguiu els jets privats dels multimilionaris

'La tertúlia proscrita': ERC rescata Illa mentre el PSOE tremola per Zapatero

L’Audiència espanyola ordena de blocar mig milió d’euros dels comptes bancaris de Zapatero

El parlament reprova Parlon i Trapero per la infiltració de Mossos i en demana la destitució

La USTEC amenaça de trencar la negociació i intensificar el conflicte si Educació no els fa una proposta de salaris demà

Els representants de la CGT, la Intersindical i la COS planten Niubó molests pel desenvolupament de les negociacions

Actualització: 21.05.2026 - 22:42

L’acusació formal contra José Luis Rodríguez Zapatero en el cas Plus Ultra ha deixat el PSOE en estat de xoc. Com explica Ot Bou en aquest article, l’afer deixa el Partit Socialista contra les cordes i amb els nervis a flor de pell. Els militants i simpatitzants semblen consternats i la premsa amiga de Ferraz no sap ben bé ni com explicar què passa. La sensació de desolació és ben clara.

Però, com passa tantes vegades, l’impacte del moment tapa la profunditat de la crisi. El cas Plus Ultra ha esclatat molt pocs dies després de la desfeta electoral dels socialistes a Andalusia i s’hi afegeix. Tanmateix, en aquella derrota hi ha algunes dades que, especialment els independentistes catalans, hauríem de mirar amb lupa.

La batllessa de Palència, Miriam Andrés, ho va resumir a X en quaranta segons la nit del 17 de maig, just després de saber-se la pitjor patacada del PSOE andalús d’ençà del 1982: “No arribem ni al 23%, perdem el poder territorial, aquell que és a prop, que trepitja la terra i mira la gent als ulls.” Costa de trobar una frase que descriga millor la crisi que viu avui el partit de Pedro Sánchez. Perquè el problema del PSOE a llarg termini ja no és la legislatura espanyola encallada ni els encausaments que esquitxen el seu entorn, sinó una cosa més de fons: el Partit Socialista ja no és, gairebé enlloc, allò que havia estat durant quaranta anys, una màquina d’arrelament territorial del règim, el gran pilar que el sostenia.

Les xifres del 17-M confirmen aquesta impressió. El PSOE de María Jesús Montero va obtenir 28 escons, 2 menys que els 30 del 2022, ja considerats aleshores el mínim històric, i el PP de Juanma Moreno, tot i perdre la majoria absoluta, va guanyar a les vuit demarcacions andaluses. A més, Endavant Andalusia va multiplicar per quatre la representació al parlament i va superar la coalició espanyola Per Andalusia (IU, Sumar i Podem), una novetat històrica molt remarcable, car els andalusistes sempre havien estat marginals.

No és això i prou: la trompada........

© VilaWeb