Ni França ni Espanya
Ofertes especials i descomptes per als subscriptors de VilaWeb: Tibidabo, Parlem, Grup 62, Camacuc, Bonpreu Esclat... Cliqueu ací
Voleu llegir VilaWeb sense publicitat? Proveu-ho dos mesos, sense cap compromís. Cliqueu ací
Què dirà el TJUE? Entre el mite del retorn immediat de Puigdemont i l’esperança dels CDR
Martí Boada: “Hem fet una cosa que és una barbaritat: construir dins els boscos”
Sara Diego: “No sento pressió per qui són els meus pares, més aviat admiració”
Sara Mas: “Abans de fer servir l’aire condicionat, calen polítiques per a evitar que s’escalfi casa nostra”
L’estranya presència de la jutgessa espanyola del TEDH en totes les demandes de la carpeta catalana
Montse Molla: “Les administracions han vist l’agricultura familiar, tradicional, com una molèstia que cal esborrar, tot i que és la que gestiona el territori”
Els mossos del 8 d’agost, a judici. I la fiscalia, què?
El MNAC emprendrà accions legals contra la monja de Sixena i l’Orde de Malta pels diners de les obres d’art
L’alerta per esclafits càlids obliga a cancel·lar i desallotjar el concert de Vivers, a València
Parlon evita de donar explicacions i els Mossos neguen que hi hagués cap infiltració a l’assemblea de docents
“Els borbons són uns lladres”: l’Assemblea protesta davant el Liceu contra la visita de Felipe VI
Famílies d’una escola d’Elx denuncien que hi haurà una altra classe sense ensenyament en català
El congrés espanyol tomba el sostre de despesa amb els vots de Junts, el PP i Vox
Aquest vespre, en un estadi amb aire condicionat plantat al mig del Texas, França i Espanya es disputen un lloc a la final de la Copa del Món de futbol.
Ho dic amb aquest temps verbal perquè quan escric aquest article editorial el partit no ha començat encara. Però, com cada dia, a les deu del vespre els subscriptors d’aquest diari rebran a la bústia de correu l’editorial per a poder llegir abans que la resta de lectors tots els continguts propis i opinions que publicarem demà. De manera que un bon grapat de milers de persones el llegiran mentre es juga el partit. És una raó, en definitiva. Però també ho faig –i aquesta és l’altra– per explicar abans no se sàpiga el resultat que a mi –com a català conscient– tant me fa que guanyen els uns com els altres. Perquè de fet voldria –i el caprici del sorteig ho fa impossible– que perdessen tots dos.
La casualitat –que algú que no recorde qui és va definir com la gran........
