Timothy Waters: “El dret de decidir no és el dret de guanyar; t’ho has de treballar”

La monja que va jugar amb foc amb Sixena i que ara es pot cremar

Catalunya es dessagna: s’empobreix i es degraden els serveis públics, segons un informe econòmic

Contradiccions, herència i informes forenses: les claus de la investigació a Jonathan Andic

El Regne Unit s’apunta a l’energia solar als balcons, mentre als Països Catalans continua sense implantar-se

Carmen Ortí, una consellera en el laberint

Iolanda Segura: “Si dimarts tornem a perdre el temps, s’ha acabat”

Marc Candela: “Si la consellera Ortí no és capaç de resoldre el conflicte, que hi intervinga el president”

Els sindicats es divideixen: ANPE i CSIF accepten la proposta salarial d’Ortí

La proposta sindical a la consellera Ortí: menys alumnes per aula, menys burocràcia i més plantilla

El sindicat SIAU consulta als docents de les Illes si volen convocar una vaga indefinida

El govern aprovarà 1.787 places noves a la plantilla a les escoles públiques el curs vinents

Zapatero a Guinea: un fil encara a estirar, on ressonen les acusacions actuals

Actualització: 25.05.2026 - 21:45

Avui, dimarts, arriba a les llibreries i presentem en públic el segon dels Llibres de VilaWeb d’enguany: Per un nou dret a la secessió, del jurista nord-americà Timothy William Waters. Crec que puc dir que és una de les obres jurídiques i polítiques més importants d’aquesta darrera dècada sobre una qüestió que cada dia esdevé més cabdal: com gestionem democràticament l’existència de nacions sense estat en un món que s’aferra dogmàticament a la conservació d’unes fronteres estatals que la realitat qüestiona i supera cada dia.

El llibre, publicat originalment per la Universitat Yale el 2020, ha capgirat el debat acadèmic internacional sobre el dret d’autodeterminació. I no pas per casualitat. Waters fonamenta el seu argumentari sobre una constatació senzilla i incòmoda, però molt original: el dret d’autodeterminació –tal com l’han modelat els estats durant dècades– ja no és el dret que era. L’han prostituït fins a fer que siga el contrari, de fet. Un dret que originàriament era de les persones i les comunitats nacionals que volen decidir sobre el lloc on viuen ha estat reduït fins a convertir-se en un suposat dret de modificació de les regles de joc de les subdivisions territorials internes, modificació, a més, sempre supervisada pels mateixos estats que les ofeguen. Ací rau la trampa: el dret d’autodeterminació avui hi és, tothom el proclama i reconeix, però no funciona. És una porta dibuixada en una paret de formigó impossible de travessar.

Dibuixada en una paret de formigó, tanmateix, en un món que no descansa. Escòcia, Gal·les, Grenlàndia, el Quebec, Flandes, el Kurdistan, Somalilàndia, Nova Caledònia, el Tibet, Taiwan, Ucraïna, Alberta, Còrsega, Palestina, els Països Catalans… La llista creix i creix i alhora també creix la........

© VilaWeb