‘La tertúlia proscrita’: ERC rescata Illa mentre el PSOE tremola per Zapatero

‘La tertúlia proscrita’: ERC rescata Illa mentre el PSOE tremola per Zapatero

La monja que va jugar amb foc amb Sixena i que ara es pot cremar

Catalunya es dessagna: s’empobreix i es degraden els serveis públics, segons un informe econòmic

Contradiccions, herència i informes forenses: les claus de la investigació a Jonathan Andic

Carmen Ortí, una consellera en el laberint

Iolanda Segura: “Si dimarts tornem a perdre el temps, s’ha acabat”

Marc Candela: “Si la consellera Ortí no és capaç de resoldre el conflicte, que hi intervinga el president”

Una història de dol, una història d’amor

Tres restaurants pels quals paga la pena d’endinsar-se al Raval

Alarma arran de l’onada de calor que amenaça amb rècords històrics per al maig a tot l’oest d’Europa

La UDEF vincula Zapatero i les seves filles amb els fons del rescat de Plus Ultra i revela intents de boicotar la investigació

[VÍDEO] Kika Nazareth oneja una estelada en la celebració de la Lliga de Campiones

Així serà la tercera setmana de la vaga indefinida de docents al País Valencià

Usuaris de la R11 impulsen una campanya per exigir la gratuïtat de Rodalia fins que millori el servei

Actualització: 24.05.2026 - 21:41

Un dibuix de pocs centímetres amagat a la part posterior del coll d’una samarreta de futbol ha desfermat la indignació de la dreta espanyola fins a uns límits còmics. L’Athletic Club ha presentat la nova equipació, batejada “Gure Nortasuna” –”la nostra identitat” en basc–, i la samarreta, al clatell, hi llueix un mapa d’Euskal Herria farcit dels colors de la ikurriña, més set franges vermelles que representen els set territoris de la nació. La UPN ha amenaçat d’anar als tribunals. El PP s’ha arrencat els cabells. Vox ha demanat que la Federació Espanyola de Futbol sancione el club. I així tot. Per un dibuixet que ni tan sols és visible des de la grada.

Convé mirar-se la desproporció de la reacció amb una certa calma. Per què fa tanta por un mapa petit al clatell dels jugadors? Per què a l’estat espanyol un mapa petit, gairebé invisible, és vist com una amenaça? La resposta –i és aquí on l’assumpte adquireix densitat intel·lectual– té a veure amb una arquitectura mental molt precisa que hauria de ser desmuntada peça per peça, allà i ací.

L’espanyolisme contemporani descansa sobre una tesi fundacional: que bascs, catalans i gallecs som, en realitat, “només” espanyols. Variants regionals i molt peculiars si ho voleu així d’un únic poble polític. L’article 2 de la constitució de 1978 ho va consagrar amb una geometria implacable: primer hi ha una “indissoluble unitat de la Nació espanyola” dins la qual viuen “nacionalitats històriques” reconegudes però sempre subordinades, sempre interiors, sempre administrativament tancades en els límits estatals. Tot el sistema descansa sobre aquesta convicció. I si es trenca per algun cantó –si hi ha catalans o bascs que no són espanyols– es trenca l’invent.

I és ací, efectivament, que apareix el problema. Perquè el mapa, en incloure Iparralde –el País Basc sota ocupació francesa– i, sobretot, Navarra –tant la Navarra “espanyola”, com també la Navarra “francesa”–, recorda automàticament dues coses que el règim del 78 necessita fer oblidar. D’una banda,........

© VilaWeb