Pànic al PSOE per la doctrina Aldama: per què l’han premiat si no és un alertador?

Joaquín Urías: “Sense el Primer d’Octubre no hi ha cas Begoña Gómez”

Les amenaces al periodisme i la comunitat dels lectors com a defensa -EDITORIAL PARTAL

Aina Clotet: “Si fos l’home qui tingués quinze anys més, no existiria ni el tema ni la pregunta”

La guerra dels clans de Kotor: què hi ha darrere els assassinats de la màfia a Barcelona?

Josep Maria Jové: “Cremem victòries d’una manera brutal”

Ousman Umar: “Tinc mil raons per a odiar, però he decidit de transformar-ho tot en llum”

La por de Zapatero i la faula de l’arbre enverinat

Els metges enfilen la darrera vaga abans de l’estiu, però continuaran pressionant el Departament de Salut

El clam contra Mazón persisteix vint mesos després en una manifestació a Paiporta

L’Iran adverteix els Estats Units que té el control de l’estret d’Ormuz, després del foc creuat de les darreres hores

[VÍDEOS] Rescatadors d’arreu del món salven persones que feia dies que estaven sepultades pels terratrèmols a Veneçuela

Nou problema a Aliança Catalana: expulsen el candidat a la batllia de Figueres

Stefan Zweig va escriure El món d’ahir mentre era al Brasil, exiliat, per mirar d’explicar-se a si mateix per què l’Europa civilitzada de què ell havia gaudit tant a Viena s’havia desfet com el sucre i havia deixat pas al pitjor dels horrors. És un llibre que fa tot l’efecte d’una elegia, d’un responsori eclesial, però que conté un advertiment sever. Ens avisa que l’enyor d’un món estable sol ser la primera manifestació pública que el present no va bé. Mig segle després, els alemanys van inventar-se un neologisme, Ostalgie, per a designar l’enyor d’una RDA que la majoria no havien volgut quan hi vivien. I a França els politòlegs mantenen un debat etern sobre per què –cada cinc anys o sis– els enquestadors hi descobreixen una crescuda nova de nostàlgia gaullista –ara, la més nova, a partir de films i sèries televisives. Hom diria que l’enyor polític és una mercaderia recurrent i crec que convé que ens demanem, exactament, què enyora aquest país quan –una part– enyora el pujolisme.

Perquè aquestes darreres setmanes hi ha hagut una desfilada inesperada de reconeixements que sorprèn molt. El lliurament del fons documental de Convergència Democràtica de Catalunya a l’Arxiu Nacional, ara fa una setmana, va ser molt més que una cerimònia cultural: el president Salvador Illa, que dirigeix un partit que va combatre CDC durant decennis –i ben sovint amb males arts–,........

© VilaWeb