Timothy Waters: “El dret de decidir no és el dret de guanyar; t’ho has de treballar”

La monja que va jugar amb foc amb Sixena i que ara es pot cremar

El Regne Unit s’apunta a l’energia solar als balcons, mentre als Països Catalans continua sense implantar-se

L’espanyolisme indignat per un petit mapa en una samarreta

El terratrèmol de Zapatero no és com la resta: una ferida perillosa per a Sánchez

Les converses que acorralen Zapatero pel cas Plus Ultra: “D’aquí vindrà la picossada”

Catalunya es dessagna: s’empobreix i es degraden els serveis públics, segons un informe econòmic

Però què feu donant encara oxigen a un PSOE moribund?

Niubó no convenç els sindicats, que s’indignen i es tanquen a passar la nit al Departament d’Educació

Els sindicats fan una crida a concentrar-se ara a les portes del Departament d’Educació, a Barcelona

Els sindicats exigeixen una proposta immediata a Ortí i obren una nova consulta entre els docents

Docents dels Ports, el Maestrat i l’Aragó reivindiquen l’escola rural al pont del riu de les Truites

El debat pendent de l’escola inclusiva: més recursos, més places o un altre model?

Per la proximitat en el temps, per la proximitat del moment culminant del conflicte, segurament un dels fenòmens nacionals més interessants que tenim a Europa és el de l’anomenada “italianitat adriàtica“. Això és la configuració de la frontera oriental de la Itàlia actual, en conflicte –aleshores amb Iugoslàvia, avui amb Eslovènia i Croàcia– d’ençà del final de la Segona Guerra Mundial.

Aquest confí italià –per a fer servir l’expressió polonesa– recorda més els processos típics de l’Europa central i oriental que no pas els de l’Europa occidental. Per la barreja de poblacions, pel canvi constant de les fronteres i pels moviments que els uns i els altres intenten a l’hora de reconfigurar les respectives nacions. Bàsicament, parlaríem de la presència encara avui potent d’eslovens a la Itàlia actual –que va de Trieste a Gorizia i més amunt–, però també de la presència d’italians a les costes adriàtiques, de l’Ístria fins ben bé a Montenegro.

Explique això perquè aquests dies he llegit un llibre que, partint d’aquesta perspectiva, m’ha fet pensar molt sobre la realitat nacional i la construcció de les nacions. Pensant també en el nostre cas. Es tracta d’Italianità adriatica, un estudi relativament nou de l’historiador de Trieste Raoul Lupo, considerat un dels màxims coneixedors d’aquesta realitat.

Concretament,........

© VilaWeb