Una “grollera negligència mortal”: així assenyala la jutgessa a Mazón el camí de la presó

Per què el 23-F ara? Els secrets que Pedro Sánchez encara amaga

Magda Oranich: “Voleu tornar a la dictadura? Xavals, perquè no l’heu viscuda!”

Carles Abellán: “Tot anava bé fins que em van donar l’estrella”

El Tribunal Suprem para els peus a Trump en una batalla històrica sobre qui ostenta el poder als Estats Units

Un cap de la policia violador? Els detalls més sinistres del darrer escàndol de Grande-Marlaska

La responsabilitat de Jaume Duch: així ens van girar l’esquena

Natza Farré: “Volia explicar com és ser la germana d’un heroïnòman, no hem tingut veu”

‘La tertúlia proscrita’: Eleccions al juny? Juan Carlos torna?

La fiscalia demana més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats en la protesta per Hasel a Vic

La resposta contundent de les universitats valencianes a la polèmica proposta de currículum de la Generalitat

L’activista de l’ANC acusat falsament d’haver agredit un mosso demanda Núria Parlon

I ara, el túnel degradat del Garraf: RENFE preveu de reduir freqüències i d’habilitar busos per a poder-hi fer les obres

Actualització: 26.02.2026 - 21:43

He de començar dient que vaig conèixer Gueorgui Gospodínov abans de llegir-lo. L’atzar ens va fer coincidir en un festival literari a Eslovènia el setembre del 2025. El vaig conèixer a Bazovica, terra de frontera, de rètols en italià i eslovè, en una enorme taula plena d’escriptors i gent de lletres. Em va tocar seure davant seu, vaig arribar jo primer i quan ell va aparèixer, ell dret i jo asseguda, em va semblar un gegant, i encara m’ho sembla. Va seure, ens vam saludar, vam parlar del temps, de la gana, de la sort de ser allà, dels nostres llibres, de les nostres lectures, com si ens parléssim des de la mateixa alçada. I de primer hi havia sopa, una sopa que va fer que Gospodínov hagués d’ajupir-se cap al plat per no fer un mullader mentre se la menjava, abocant-hi pessics de pa. 

Sentint-lo xarrupar, aquelles espatlles amples flanquejant una boca que s’obria quan se li atansava la cullera, vaig pensar en els tres........

© VilaWeb