L’autonomia que ens cal
Ofertes especials i descomptes per als subscriptors de VilaWeb: Tibidabo, Parlem, Grup 62, Camacuc, Bon Preu-Esclat... Premeu ací.
Voleu llegir VilaWeb sense publicitat? Proveu-ho dos mesos, sense cap compromís. Cliqueu ací.
Sara Diego: “No sento pressió per qui són els meus pares, més aviat admiració”
Martí Boada: “Hem fet una cosa que és una barbaritat: construir dins els boscos”
Els mossos del 8 d’agost, a judici. I la fiscalia, què?
L’estranya presència de la jutgessa espanyola del TEDH en totes les demandes de la carpeta catalana
No es va trobar cap cadàver enmig del carrer, ni al costat d’uns contenidors | Mail obert d'Assumpció Maresma
En el moment de rebentar-ho tot? | EDITORIAL DE VICENT PARTAL
Pànic al PSOE per la doctrina Aldama: per què l’han premiat si no és un alertador?
Sánchez encara una tardor de vertigen amb la remor d’eleccions anticipades
L’STEPV proposa una manifestació educativa el 12 de setembre i mobilitzacions cada mes
El Suprem espanyol obre la porta a incloure el castellà en la retolació de les escoles públiques de Catalunya
Tres bombers ferits en l’incendi de Pena-roja, ja perimetrat però encara no estabilitzat
Estabilitzen l’incendi d’Aiguamúrcia, que ha cremat més de 140 hectàrees
Els bombers encerclen les flames en l’incendi de Lladurs que ja és estabilitzat
Al barri del Chiado, al bell cor de Lisboa, i al costat del cafè A Brasileira, on el poeta Fernando Pessoa feia tertúlia amb la intel·lectualitat portuguesa de l’època, hi ha la que es reivindica com la llibreria en actiu més antiga del món, la Bertrand. Actualment, continua essent una molt bona llibreria i paga molt la pena de fer-hi la visita, encara que Bertrand ja és simplement una cadena de llibreries i que la turboturistificació de Lisboa ha fet que s’hi venga de tot. Però també s’hi venen llibres. Encara. Molts llibres.
Com és lògic, hi passen molts turistes que tenen poc d’interès a regirar per a veure quin autor portuguès descobreixen a les lleixes. Simplement, han llegit en una guia que és la llibreria més antiga del món i hi van per curiositat. Poden emportar-se’n algun souvenir. Cap crítica elitista, atenció. D’espanyols, n’hi ha un fum, és clar. Una família (una parella i un parell de xiquets), l’última vegada que hi vaig estar, s’exclamaven en veu alta, indignats: “¿Por qué no tienen libros en español?” I se’n varen anar. El pitjor de tot és que sí que n’hi ha, de llibres en castellà, a la Bertrand del Chiado. I en anglès, francès, italià,........
