La jutgessa d’Osca té por de delinquir amb Sixena?

Òscar Andreu: “El dol és haver detectat que la llengua del meu pare es fa servir per esborrar la de la meva mare”

Els problemes de Marchena amb la temptació d’eternitzar l’amnistia de Puigdemont

Ariadna Oltra: “Amb TikTok entrava en un estat narcòtic. Vaig descobrir que n’era addicta”

Maria Rovira: “El que em feia més por de la crisi dels trenta era l’autoindulgència, conformar-me”

Junts s’encalla amb el candidat de Barcelona

Queixes per l’examen de C2 de català: els aspirants van poder corregir la redacció després de la pausa

Vall Clara: “Joan Manuel Serrat va ser dels que va posar més diners per a l’Avui”

“Alliberar l’Aragó de la imposició del català”: els atacs contra la llengua de l’acord PP-Vox

‘La taca d’oli’: Front d’esquerres, auge reaccionari i qüestió nacional, amb Xavier Domènech

Rajoy, el tribunal i l’escena en què triturava un paper de Bárcenas

La factura del rei Trump ja castiga l’exportació

Illa castellanitza novament el nom de Lleida i torna a aixecar crítiques

Havia començat aquest article parlant d’un parell de babarotes, del Mendoza i el seu autoritarisme tan ranci, de la León i el seu “que se jodan” (‘que es fotin’) rancuniós. Després de les babarotes m’havia aturat una estona en les manetes que les agiten i en les campanyetes que les eleven i havia parat especial esment en allò que va explicar la babarota rancuniosa que li havia dit l’actual president, que “en la Creu solo mando yo” (‘en la Creu [de Sant Jordi] només hi mano jo’): una altra vegada l’autoritarisme i una altra vegada l’animadversió envers els catalans: “que se jodan”.

Havia començat aquest article així i ja el tenia encarrilat i pràcticament enllestit i feina feta no té destorb, però aleshores he vist que no,........

© VilaWeb