El ‘Guernica’ sempre parla

Mercè ibarz

VilaWeb

0
11.04.2026

'La Tertúlia Proscrita', amb Antonio Baños, Vicent Partal i Txell Partal

El bon periodisme té un preu. La desinformació en té un de més alt. Podeu marcar la diferència subscrivint-vos a VilaWeb.

Ágatha Ruiz de la Prada esclata a Netflix contra els independentistes per la piscina il·legal de Mallorca

El gran elefant independentista en el judici per la corrupció del cas Kitchen

Joan Tardà: “Es deia que ERC s’havia venut per un plat de mongetes, però ningú no es va quedar a la presó”

“M’intentaven silenciar i no els importaven les víctimes”

Alonso-Cuevillas: “És possible que la jutgessa ara no sàpiga com aturar això de Sixena”

El català finalment arriba als cotxes, impulsat per les marques xineses

Una nova maniobra del Suprem a Europa per a impedir el retorn de Puigdemont?

Albert Castellón, l’empresari que s’amaga rere el Menjòmetre

Burjassot recorda Guillem Agulló amb un homenatge sentit en el 33è aniversari de l'assassinat

‘El diari de Guillem’: la part humana de Guillem Agulló, més enllà del símbol

Els Estats Units mobilitzen dos destructors per iniciar el desminatge de l’estret d’Ormuz

Les converses d’Islamabad entre l’Iran i els Estats Units entren en fase tècnica després de les converses mantingudes avui

Tretze morts, pel cap baix, en nous bombardaments israelians al sud del Líban en plena conversa de pau al Paquistan

Actualització: 11.04.2026 - 21:44

Només en aparença l’actualitat primordial del Guernica picassià, ara mateix, és l’obstinació, entestament i arrogància política irrevocable de l’estat a no moure’l per res del món de la seva capital, ho demani qui ho demani. Menys encara si ho requereixen els bascos. No ho ha demanat ningú més i no podem doncs comprovar que la negativa vagi per ells, però no és balder pensar-ho. És, però, una actualitat figurada, que amaga el moll de valors encara més pregons de l’obra. Una picabaralla més d’aquests temps hostils en què els debats parlamentaris són el reflex i la incitació a eliminar la raó i el senderi per bescantar, fins a convertir-les en mems tediosos, la idea i la confiança de reparació de ferides del passat i del present, fer-les ridiculeses.

L’actualitat del quadre emblema d’una democràcia sense república, que no és la que havia reclamat l’artista perquè l’obra fos traslladada (no retornada, que no hi havia estat mai) a les terres hispàniques, sembla aquesta: no pot sortir de la capital de la monarquia. El quadre torna als titulars. No podrà il·luminar el record que el govern basc prepara del norantè aniversari de la destrucció de Gernika, l’any vinent. És greu, però potser no és el pitjor greuge.

És a les terres europees i a les llevantines on aquest gran cartell contra la guerra i la destrucció diu la vera veritat viva del present. Primer a les ciutats i tants indrets d’Ucraïna, després a Gaza, després a la frontera afganesa, ara a l’Iran, ara al Líban i torno a tirar perquè em toca, i em deixo unes quantes guerres més.

Ara, el cavall gernikià viu atemorit per les bombes en totes aquestes terres, com ho va estar el 1937 per les alemanyes i italianes del dilluns 26 d’abril sobre el mercat de Gernika, ple a vessar. Més espaordit és encara pels ultimàtums trumpians, que llavors la mort va caure sense avisar i ara en canvi el cavall ha d’estar sempre pendent d’un fil. L’ull diví, que en el quadre té una bombeta elèctrica per nineta, ara hi té un compte de X.

“Tota una civilització morirà”, se li va acudir de dir al dèspota, en el seu to fatxendós de juguesca infantil, a veure si n’apreneu, perses de merda. Una mica abans d’acabar l’ultimàtum, el retrocedeix. Les criatures poden ser ferotges, perverses, i a fe que aquest home no sembla haver passat de la primerenca fase anal.

També ho va dir en el seu moment el quadre: Europa està morint. Un rèquiem per la cultura europea. El Guernica hauria d’anar no sols a Euskadi sinó també a Brussel·les. Tants europeus temem que, en efecte, Europa hagi perdut l’oremus i la civilització. Mals temps per a la lírica, bons temps per a les ironies oceàniques de la Història. Hi ha qui creu que el quadre no és la millor obra de Picasso, i això és opinable. Del que no hi pot haver gaire dubte és que és viu, ben viu. Fins il·lumina les hipocresies al voltant de Sixena i unes obres que, més fràgils i antigues, poden ser anihilades per unes altres bombes del present, les jurídiques. El Guernica enllumena les formes de la guerra, de totes les guerres, ahir i avui. Per això el coneixem.