'La Tertúlia Proscrita', amb Antonio Baños, Vicent Partal i Txell Partal

El bon periodisme té un preu. La desinformació en té un de més alt. Podeu marcar la diferència subscrivint-vos a VilaWeb.

Ágatha Ruiz de la Prada esclata a Netflix contra els independentistes per la piscina il·legal de Mallorca

El gran elefant independentista en el judici per la corrupció del cas Kitchen

Joan Tardà: “Es deia que ERC s’havia venut per un plat de mongetes, però ningú no es va quedar a la presó”

“M’intentaven silenciar i no els importaven les víctimes”

Alonso-Cuevillas: “És possible que la jutgessa ara no sàpiga com aturar això de Sixena”

El català finalment arriba als cotxes, impulsat per les marques xineses

Una nova maniobra del Suprem a Europa per a impedir el retorn de Puigdemont?

Albert Castellón, l’empresari que s’amaga rere el Menjòmetre

Els dirigents europeus celebren la victòria de Magyar: “El cor d’Europa batega més fort”

Orbán accepta la derrota després de setze anys de govern: “El resultat és clar i dolorós”

El president de l’Iran diu que acceptaran un “acord equilibrat i just” amb els Estats Units

Trump ordena el blocatge naval de l’estret d’Ormuz arran del fracàs de les negociacions amb l’Iran

La Pissarreta d’en Partal. Entendre el Llevant: la civilització persa i les altres civilitzacions

Actualització: 12.04.2026 - 22:04

Tornen aquests dies a la càrrega les esquerres espanyoles, espanyolistes i espanyolitzades de bracet d’un historiador vanitós, un pinxo amb ínfules i una venedora de fum. Aprofitant la “bassa d’oli” catalana, com diu Eduardo Mendoza, volen reproduir l’enèsima submissió a la dinàmica de l’estat espanyol, que consideren per definició la ròtula de qualsevol projecte polític. I ho fan amb els instruments típics dels enemics de les classes populars catalanes, és a dir, arrabassant-los la memòria de la pròpia experiència i despullant-les de la possibilitat d’esdevenir el subjecte polític que reclama el moment històric. Ara, comencem pel començament. Si les classes populars catalanes, aplegades per fer l’1-O, haguessin de mesurar la força de les classes populars espanyoles per la mobilització solidària contra la repressió de l’estat, en aquella ocasió, i fins avui mateix (per via interposada: què fan, si no, els mossos, multant gent pel mer fet d’aplegar-se en un espai públic?; què fan, si no, Parlon i Trapero mentint al parlament?: per cert, de traca i mocador el paper dels mitjancers de Junts en la posada en escena de l’emblanquiment de la senyora consellera d’Interior), el balanç final és d’una pobresa aclaparadora. La pretesa bona voluntat de les esquerres “alternatives” –a l’empara, a casa nostra, de “sobiranistes” i falsos independentistes– no representa de cap manera una alternativa política a res que no signifiqui transfondre sang al malmès sistema circulatori espanyol, com ja van fer el 15-M. La possibilitat de fer pactes generals o autonòmics políticament viables és una fantasia de politòlegs i una jugada de tafurs, que amaguen contínuament l’ou: Catalunya té una dinàmica pròpia, al marge de l’estat i de les seves autonomies, i l’espanyolisme alternatiu no té crèdit a Catalunya.

La cosa no és pas nova,........

© VilaWeb