Boye: "Això els fot, que la sentència transcendeix els exiliats i el procés"

Josep nualart casulleras

VilaWeb

0
26.02.2026

Per què el 23-F ara? Els secrets que Pedro Sánchez encara amaga

Magda Oranich: “Voleu tornar a la dictadura? Xavals, perquè no l’heu viscuda!”

Carles Abellán: “Tot anava bé fins que em van donar l’estrella”

El Tribunal Suprem para els peus a Trump en una batalla històrica sobre qui ostenta el poder als Estats Units

Un cap de la policia violador? Els detalls més sinistres del darrer escàndol de Grande-Marlaska

La responsabilitat de Jaume Duch: així ens van girar l’esquena

Natza Farré: “Volia explicar com és ser la germana d’un heroïnòman, no hem tingut veu”

Ramon Folch: “Necessitem uns polítics amb intel·ligència i tremp moral, que siguin capaços de subvertir la tendència”

S’ha mort el colpista Antonio Tejero, el mateix dia que s’han desclassificat els documents del 23-F

Els serveis secrets alertaven el 1981 que una declaració d’independència a Catalunya comportaria la intervenció de l’exèrcit

L’activista de l’ANC acusat falsament d’haver agredit un mosso amenaça d’emprendre accions legals contra Parlon

El New York Times revela que no s’han publicat arxius del cas Epstein sobre la dona que va denunciar Trump

Illa i ERC xoquen pel pressupost al parlament

Actualització: 25.02.2026 - 22:49

Ara fa uns dies, Gonzalo Boye va comparèixer com a advocat defensor en un procediment judicial davant d’una magistrada que lluïa un mocador amb els colors de la bandera espanyola. Ni a la jutgessa ni a la majoria de les parts els va semblar que allò fos cap problema. Boye no hi veia igual: si aquesta jutgessa ha de prendre decisions en un cas que té a veure amb el conflicte entre Catalunya i Espanya, quina mena de decisions prendrà? És possible que sigui capaç de mantenir la seva imparcialitat, però el problema és que la seva neutralitat ha quedat compromesa. I, a sobre, tot seguit pregunta a Boye: “El vostre segon cognom [Tuset] és català?” Tant el mocador com la pregunta formaven part de la normalitat dins de l’àmbit judicial espanyol, però no en són de normals. Són habituals, però això no vol dir que no siguin normals, perquè no respecten una qüestió fonamental que posava damunt la taula la sentència del 5 de febrer proppassat del Tribunal de Justícia de la UE que anul·lava l’aixecament de la immunitat dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí: la necessitat que totes les administracions públiques respectin l’aparença d’imparcialitat envers els ciutadans.

Vet aquí la lliçó principal de la conferència que va impartir ahir a la tarda Gonzalo Boye a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el títol de “El deure d’imparcialitat objectiva com a garantia del dret de la ciutadania a una bona administració”, sobre la sentència del 5 de febrer del 2026 del TJUE. Boye fou introduït pel catedràtic Josep Maria Vilajosana, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, i per l’advocat Josep Cruanyes, que van repassar la trajectòria de l’advocat dels exiliats i van enfocar la qüestió fonamental que Boye posava a debat i que permet d’entendre el biaix amb què la justícia espanyola ha (mal)tractat els independentistes catalans: per la manca d’imparcialitat.

Boye va explicar la transcendència de la sentència del 5 de febrer, que no té precedents, perquè corregia per primera vegada a la història el Parlament Europeu en l’aixecament de la immunitat d’un diputat. Una transcendència que, segons l’advocat, va molt més enllà del cas concret. “Això és el que els fot, que la sentència transcendeix els exiliats i el procés”, deia davant de més d’un centenar d’assistents que van fer petita la sala, un públic majoritàriament entenimentat en qüestions jurídiques i que exigia que Boye filés més prim, que fos molt exhaustiu a l’hora d’explicar el potencial de la sentència.

“La cara que se’m va quedar quan la magistrada em va preguntar pel meu segon cognom devia ser la mateixa que vaig fer quan vam saber que [l’eurodiputat búlgar d’extrema dreta] Ànguel Djambazki era el designat perquè fos el ponent del suplicatori”, explicava Boye, tot recordant l’argument amb què els magistrats del Tribunal de Luxemburg van anul·lar l’aprovació del suplicatori que demanava Pablo Llarena. El TJUE deia que el Parlament Europeu no podia permetre que hi hagués cap mena de dubte que als eurodiputats afectats, a qui es demanava d’aixecar la immunitat per a poder ser perseguits judicialment, se’ls dispensaria un tracte ajustat a la normativa de la institució, és a dir imparcial, i que, a més, havia de semblar imparcial. Però l’aparença era tota la contrària, pel fet que Djambazki formava part del mateix grup de Vox i perquè va presidir un acte en què es cridava “Puigdemont, a la presó”.

Aquest principi, el de necessitat d’aparença d’imparcialitat, s’ha d’estendre a tots els àmbits de l’administració. A tot arreu. “Aquesta sentència només s’ha llegit en funció de la immunitat del president Puigdemont, de Toni Comín i Clara Ponsatí. Però podem pensar en expedients disciplinaris, en sancions, etc. Hem vist com l’administració ha abandonat qualsevol aparença d’imparcialitat quan el tema es relacionava amb l’independentisme català.” I això no es pot normalitzar, advertia Boye. “No podem considerar que allò que és habitual és normal”. I no només en afers relacionats amb l’independentisme, sinó en la pràctica administrativa i judicial habitual, fins al punt que l’advocat encoratjava tots els juristes a fer difusió del principi fonamental que es desprèn de la sentència: “L’aparença d’imparcialitat és una garantia transversal que afecta tota autoritat pública que exerceixi poder”. I, si no és així, s’ha d’impugnar.

S’atansa una època complicada, amb un vent molt fort que bufa per a la regressió dels drets dels ciutadans, per a imposar visions autoritàries sobre el funcionament dels poders públics. Boye pensa que el TJUE comença a blindar les institucions amb principis de funcionament tan elementals com aquest, i que és en aquest context que cal entendre la sentència del 5 de febrer. I pronostica que vindran més sentències de tribunals europeus (sobre la protecció de la immunitat i sobre l’amnistia, al TJUE; i sobre la sentència contra l’1-O, al TEDH) que poden fer que el Tribunal Suprem ja no tingui més marge per a la rebel·lió judicial, i que hi haurà efecte semblant al de la sentència del TEDH que va tombar la doctrina Parot. “Crec que el Suprem ha esgotat totes les arestes que tenia per a intentar allargar això al màxim. No descarto que els quedi alguna escletxa, però si ho fan ara això ja no tindrà sentit.”