Martí Boada: “Hem fet una cosa que és una barbaritat: construir dins els boscos”

No es va trobar cap cadàver enmig del carrer, ni al costat d’uns contenidors | Mail obert d'Assumpció Maresma

L’estranya presència de la jutgessa espanyola del TEDH en totes les demandes de la carpeta catalana

Xavier Vendrell: “És inadmissible que les forces independentistes hàgim llançat la tovallola”

En el moment de rebentar-ho tot? | EDITORIAL DE VICENT PARTAL

Pànic al PSOE per la doctrina Aldama: per què l’han premiat si no és un alertador?

Emília Bolinches: “Em creia al peu de la lletra tot allò que deien les monges. Com és que era tan beneita?”

La guerra dels clans de Kotor: què hi ha darrere els assassinats de la màfia a Barcelona?

Detenen un home sospitós d’haver causat l’incendi de Ribesaltes

Dotze morts i vint-i-quatre desapareguts en el greu incendi forestal a Andalusia

S’ha mort l’urbanista Jordi Borja, referent del PSUC i la lluita antifranquista

“Diluïda en un grup d’esquerres confederals a Madrid, ERC seria com el PSC”

Cal gastar tants milers de milions en armament?

“La guerra és un negoci de primer ordre, tal vegada és fins i tot el millor de tots”, deia el premi Nobel portuguès José Saramago. És trist d’acceptar, però també seria estúpid no fer-ho. El món l’hem fet com l’hem fet i avui el camí armamentista que s’ha obert arreu és una realitat. Sempre són pocs a guanyar-hi i molts a perdre-hi. La clau? Els qui manen –i els qui són al darrere i no veiem– formen part dels pocs que hi tenen més a guanyar. Mentrestant, reunions i més reunions per la pau. Paraules que gairebé mai porten a solucions duradores.

Quan una cimera de l’OTAN, com la d’Ànkara d’aquesta setmana, és notícia per les repercussions mediàtiques de l’allau de declaracions contradictòries de Donald Trump, els dies anteriors i posteriors, es pot assegurar, sense cap mena de dubte, que les seves decisions no han aportat grans novetats. Això és així tant per al present com per al futur de l’organització. Algunes curiositats sí que han merescut l’atenció i han representat una bona sorpresa, com l’original obsequi d’un revòlver amb munició real del president Erdogan als assistents. Amaga potser algun missatge?

Quant als aspectes econòmics que se’n desprenen, tampoc hi ha hagut gaires novetats. La declaració d’Ànkara reitera els enunciats de la declaració de l’Haia del 2025. Es manté l’objectiu per al 2035 del 5% del PIB en despesa militar (3,5% per a defensa estricta i un 1,5% per a despeses relacionades amb la seguretat). Independentment del soroll mediàtic sobre els països que apliquen o no aquest compromís, cal subratllar que l’objectiu no és immediat i que hi ha gairebé una dècada al davant per a........

© VilaWeb