14.03.2025 - 21:40

Fa pocs dies hem sabut el resultat de la votació sobre la llengua a l’escola en el País Valencià; segons el govern Mazón, que esperava arrasar amb el castellà, el valencià obtingué el 50,3% de suports. Aquest 50,3% té truc. Molts catalans no saben que al País Valencià hi ha comarques que han estat històricament castellanoparlants. Si ens fixem en les històricament catalanoparlants, el suport al valencià assolí el 68%, segons ens informà Vicent Partal aquí mateix fa uns dies. Deixeu-me alegrar particularment pels resultats a les comarques veïnes de les Terres de l’Ebre, al cantó sud del riu Sénia: 95% a l’Alt Maestrat i 81% al Baix Maestrat; aquest darrer ha superat amb escreix les expectatives. Enhorabona!

Són bones notícies per al País Valencià, on –tanmateix– continuarà l’intent del govern autonòmic de subordinar i minoritzar la llengua pròpia, encara més del que ho està. I també ho són per a la nostra conversa, a Catalunya, sobre el present i futur de la llengua, i del seu ús social. Cert, el sistema educatiu té un paper parcial en l’ús social de la llengua, i altres àmbits com la formació per a adults, els audiovisuals, les xarxes socials, etc. importen i molt. Dit això, jo em referiré aquí al sistema educatiu, que és a la base de la difusió de la capacitat, que és al seu torn la base de l’ús social.

La immersió obligatòria en català morí en la realitat ja fa anys en part del país. Sobretot, a les àrees metropolitanes. Hi ha qui diu que això passa més a secundària que a primària. Pot ser. En qualsevol cas, la realitat és que hi ha centres educatius públics o concertats on en català es fa només l’assignatura de català; de vegades ni això. És més, l’ús del català en la relació social estigmatitza els pocs alumnes que el tenen per llengua primera. Per això, el problema de la llengua en el sistema educatiu català ha mutat: es tracta de garantir que qui vol l’escolarització plena en català la tingui.

Això no ho aconseguirà la immersió obligatòria; a la seua mort pràctica en moltes zones s’ha afegit la mort jurídica. Ja s’han desenvolupat tots els aspectes desplegables a partir de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la reforma de l’estatut, el 2010. La sentència establí que el........

© VilaWeb