Francesc Xavier Vila: “No ens enganyem: la integració ‘low cost’ no existeix”

El desafiament català d’un professor d’Indiana: “La millor aportació que podeu fer al món és continuar la vostra lluita”

Josep-Anton Fernàndez: “Els catalans han oblidat que són immigrants”

Matrícula d’honor al batxillerat, però sense dret de fer la selectivitat: el malson burocràtic de l’Anhel

El Regne Unit s’apunta a l’energia solar als balcons, mentre als Països Catalans continua sense implantar-se

Timothy Waters: “El dret de decidir no és el dret de guanyar; t’ho has de treballar”

Sánchez enamorat, l’esclat de la claveguera i la sospita damunt Illa

Les converses que acorralen Zapatero pel cas Plus Ultra: “D’aquí vindrà la picossada”

El pre-acord d’Educació, a debat: què decidiran els docents?

L’arquebisbat de Barcelona “desmenteix rotundament” un acord perquè el papa empri el català en la benedicció de la torre de Jesucrist

L’Alternatiu: el tancament fulminant d’un pseudo-mitjà de l’extrema dreta

Manu Guix rep l’alta després d’una setmana ingressat a l’UCI per una pneumònia: “Visca la sanitat pública”

El centralitzador descentralitzat i el cafè amarg de la tassa

Actualització: 02.06.2026 - 21:54

La primera Primavera Valenciana va nàixer el 2012 a l’IES Lluís Vives de la ciutat de València. Va començar amb els estudiants que denunciaven la precarització en l’educació pública i es va convertir en una impugnació general del model polític que havia governat el País Valencià a colp de retallades i corrupció institucional. Els estudiants van ser tractats com un problema d’ordre públic, criminalitzats mediàticament i assenyalats institucionalment. Aquella brutalitat policial contra l’alumnat va funcionar com un laboratori de repressió: una protesta educativa i juvenil convertida en amenaça pública i castigada com a escarment.

La vaga indefinida de l’educació pública valenciana reprèn aquella ferida amb més força. La baixada de ràtios, la recuperació del poder adquisitiu i dels drets laborals, la reducció de la burocràcia, l’augment de plantilles, els recursos reals per a la inclusió, els centres dignes i l’ensenyament en valencià expressen una confrontació de fons sobre el model de país. L’escola pública és una de........

© VilaWeb