Ha estat tota una declaració d'intencions. Luis Tosar i Rigoberta Bandini, els mestres de cerimònia de la 40 edició dels Goya, versionaven --amb una molt bona intenció poc reeixida-- "Hoy puede ser un gran dia" de Joan Manuel Serrat per començar la gala.

Potser seria agosarat definir la nit dels Goya a Barcelona com una gran nit, però se la pot definir sense cap dubte com una nit reivindicativa. La majoria dels cineastes van deixar clar que es mullaven.

I per moltes causes. La primera, per Palestina i en contra del genocidi de Gaza, amb molts dels convidats lluint la bandera del país o la síndria convertida en tot un símbol en festivals i gales de premis de cinema.

Però en els discursos d'agraïment i en el guió de presentadors i lliuradors de "cabezones" també es van sentir reivindicacions contra altres conflictes bèl·lics com el d'Ucraïna o proclames contra l'extrema dreta. En aquest cas, amb la visionària directora argentina Dolores Fonzi, premiada com a millor pel·lícula iberoamericana per "Belén", recordant a l'audiència que ella ve del futur i que les polítiques de Milei poden acabar arribant aquí segons com vagin les pròximes eleccions.

També es van reivindicar les llengües cooficials. Sobretot el català, que es va sentir en molts dels discursos, però també el basc o el gallec.

I es va recordar que al cinema encara s'ha de........

© TV3 i Catalunya Ràdio