L'energia nuclear genera espant i fascinació. Alhora.

Els incondicionals de la sèrie televisiva "Txernòbil" li atribueixen a l'enginyer que investiga la catàstrofe aquesta reflexió: "Dins d'un reactor nuclear es balla una preciosa dansa de neutrons que genera energia per alimentar ciutats senceres, sense fum ni flames".

La Premi Nobel de Literatura Svetlana Aleksiévitx escriu en el seu inquietant "Veus de Txernòbil": "Tot sembla bonic; el sol brilla, les flors creixen... però la mort és a tot arreu, amagada en l'aire i en la terra. És un horror que no es pot controlar amb exèrcits."

Traslladat a la política energètica, la dualitat es manté. "Necessitem l'energia nuclear perquè és una font de progrés, prosperitat i independència", deia el president francès, Emmanuel Macron, fa uns dies. "Quan en un país tan desenvolupat com el Japó passa el que sembla impossible [l'accident nuclear de Fukushima], tot canvia."

"Hi ha una regla fonamental: en cas de dubte, optem per la seguretat", va dir la cancellera alemanya Angela Merkel quan va decidir apartar el país de l'energia atòmica.

Els tres accidents que han marcat la "temperatura nuclear" del món

La relació del món amb la fissió nuclear és dicotòmica. I varia al ritme... dels accidents que hi ha hagut al planeta. Dels més greus. Dels coneguts. Són tres: el de central de Three Mile Island, el 1979, als Estats Units; el de Txernòbil, a l'antiga Unió Soviètica, el 1986; i el de Fukushima Daitxi, al Japó, el 2011.

Els dos darrers van revestir una gravetat de 7 en una escala de 7, "Accident greu".

El dels EUA va arribar a 5, "Accident amb risc fora de l'emplaçament", segons l'escala internacional d'esdeveniments nuclears establerta per l'OIEA, l'Organització Internacional per a l'Energia Atòmica.

Cadascun d'aquests tres accidents ha deixat un regueró d'efectes d'envergadura.

Three Mile Island, el primer sotrac

A Three........

© TV3 i Catalunya Ràdio