Creat: 10.04.2026 | 05:37

Actualitzat: 10.04.2026 | 05:37

Al març, el Congrés ha aprovat una reforma del Codi Penal que introdueix canvis en el tractament de la reincidència. Conductes com els furts reiterats de valor inferior als 400 euros, que se sancionaven amb penes de multa, ara, la comissió reiterada a partir de tres infraccions pot comportar penes de presó. Per tant, les penes no depenen solament de la quantia econòmica especialment en casos de furt i estafa. A més, s’introdueixen noves circumstàncies agreujants, com el furt de dispositius electrònics que contenen dades personals. La reforma no tracta els robatoris amb força a interior de vehicle ni els robatoris amb violència i intimidació, però sí que hi incideix de manera incidental perquè les penes es poden acumular com a reincidència dels delictes lleus. Esmento aquestes tipologies perquè no requereixen especialització i habitualment són les més nombroses. Amb tot, vull aportar algunes reflexions. La correlació entre pobresa, marginalitat i el fenomen delictiu està demostrada a bastament. A més, les tipologies apuntades són comeses majoritàriament per persones joves, moltes d’elles menors d’edat. No puc evitar qüestionar, doncs, l’eficàcia de l’enduriment de les penes i l’aposta per la cultura del càstig. Si volem una reducció sostinguda dels delictes, especialment els patrimonials, n’hem d’abordar les causes estructurals. És com la medicina preventiva i la medicina curativa. Prevenir significa evitar que la malaltia aparegui; curar significa tractar-la amb medicaments que poden generar dependència i tenir efectes secundaris no desitjats. En matèria delinqüencial passa ben bé el mateix. Aplicar polítiques que tinguin com a objectiu la reducció de la pobresa i la marginalitat, que apostin pel repartiment de la riquesa i per la igualtat d’oportunitats, és la clau. Incrementar les penes i confiar el descens de la delinqüència majoritàriament en mesures policials i judicials és aplicar una medicació que només redueix el fenomen de forma temporal o el desplaça. Això no significa deixar de banda les metodologies coercitives perquè les mesures estructurals no poden eliminar del tot la delinqüència, però sí reduir-la. De fet, no existeix cap estudi, article o tesi doctoral que correlacioni l’enduriment de les penes amb la reducció delinqüencial. Els països amb codis penals que prioritzen el càstig, com els Estats Units, Rússia, Turquia, Hongria, Polònia o Anglaterra, presenten índexs delinqüencials equiparables als països on les penes són menors, com Finlàndia, Noruega, Alemanya, Suècia, els Països Baixos, Dinamarca o Suïssa. A més, experiències que han apostat per la justícia restaurativa i la mediació, especialment en l’àmbit juvenil i els delictes lleus o menys greus, com Àustria, Bèlgica, Finlàndia, Noruega o Irlanda del Nord, han obtingut resultats molt esperançadors en la reducció de la reincidència delictiva i, sobretot, en la satisfacció de les víctimes per la restauració dels danys, tant els econòmics com els emocionals.

© Segre