Creat: 14.04.2026 | 05:36

Actualitzat: 14.04.2026 | 05:36

Sant Jordi és un dia bonic, sens dubte, i quan viatjo i em pregunten per aquest miracle català sento un orgull estrany del meu país, de la meva cultura i de les meves tradicions. Llàstima que Sant Jordi s’hagi vist conquerit, amb els anys, pels interessos de les indústries culturals i ara conté una part molt important d’escriptors que no ho són i de llibres que, si ho són, a penes ho semblen.

Tampoc m’agrada aquesta nova reubicació, filla de la mania de les societats occidentals actuals d’encapsular-ho tot, com si la cultura fos un producte més al qual manipular, enumerar i col·locar objectivament, sota els paràmetres que regeixen la resta de camps. El control del sistema no té fronteres. Ni ganes de tenir-ne, com moral. Hem perdut, doncs, l’espontaneïtat de les parades aquí i allà, la frescor, la llibertat, les roses que t’assaltaven la vista en qualsevol racó, les voreres amb el fluir de la gent sense nord ni sud. Parafrasejant aquell horrible film de fa pocs anys (i guanyador de set Oscars, inclosos direcció i millor pel·lícula, fantàstic), ara es vol tot alhora però no a tot arreu.

Espero que, a banda de les entabanades mediàtiques de cada any, aquest Sant Jordi hi hagi qui trobi temps per a llibres memorables, com per exemple el darrer dietari de Ferran Sáez, De totes les coses visibles i invisibles (Pòrtic), una d’aquelles joies que t’acompanyen de la mà en la lectura fins a deixar-te davant d’una porta oberta, perquè t’hi endinsis i t’hi aventuris. En cada pàgina n’hi ha molts, de pòrtics, i els seus camins són fondos i fructífers. Sembla increïble que en tan poc temps haguem viscut la sort de tenir entre les mans aquest dietari i el de Pere Rovira (Vida i miratges, Proa), unes paraules que no entenen de temps, perquè el transcendeixen.

Els Girona (Pagès) de Lluïsa Pla és un altre volum imprescindible que va reeditant-se. Més enllà de veure’n el documental, podem gaudir d’una història feta d’Història que es llegeix com una novel·la i sedueix pel que s’hi explica i per com s’explica.

Llegiu també, si us vaga, un gran llibre de poemes, que ha merescut, i és doblement literal, en pocs dies tots els premis de la crítica possibles: Sala Augusta seguit de Llengua materna (Proa), de Sebastià Alzamora. I, en castellà, aquesta obra mestra que és la poesia completa de Vicente Gallego, Canción del agua a solas (Visor).

Llegir és sobreviure.

© Segre