Creat: 12.06.2026 | 05:37

Actualitzat: 12.06.2026 | 05:37

Òscar Andreu ha escrit un llibre petit, però no pas menor. Manual de defensa del català té només vuitanta pàgines, però diu una obvietat com si encara fos revolucionària: si volem que el català visqui, l’hem de parlar. No venerar-lo, no plorar-lo, no convertir-lo en una figureta delicada damunt del moble bo. Parlar-lo. A la fleca, al metge, al jutjat, al súper, al bar, a l’escola i davant d’aquella persona que et mira com si sentís arameu.

El llibre neix del monòleg Crida als ocells de colors llampants i això es nota per a bé. No té la solemnitat encarcarada d’alguns textos sobre la llengua, ni l’aire funerari de qui ja ha posat el català dins una urna sentimental. Andreu escriu com parla –o com dispara–: amb ritme, mala bava i exemples que fan riure fins que, dos segons després,........

© Segre