Creat: 21.04.2026 | 05:37

Actualitzat: 21.04.2026 | 05:37

Tot just fa un any que moria el papa Francesc. I, a poques setmanes de la visita de Lleó XIV al nostre país, s’ha obert una polèmica important. En la defensa de la pau i davant una guerra il·legal, el bisbe de Roma s’ha alçat com una de les veus més clares contra Trump. No deixa de ser revelador que hagi estat precisament el primer papa nascut als Estats Units qui hagi plantat cara al president nord-americà. Una posició que incomoda Trump i també una part dels seus seguidors catòlics, cada cop més desconcertats per les seves ocurrències i les seves publicacions messiàniques a les xarxes. Veurem què ens deparen els propers dies. Però ja sabem que Trump no és previsible i que, quan es veu acorralat, pot convertir-se en un drac que, més que foc, escup odi, mentides i ràbia. I com que res passa perquè sí, aquesta setmana a Catalunya parlarem molt de dracs, però també de cavallers i de princeses. Parlarem de cultura. Aquesta setmana celebrem Sant Jordi en un moment clau per a la defensa de la democràcia i de la llibertat. Sempre s’ha dit que no hi ha arma més revolucionària que un llibre. En altres ocasions ja hem parlat de la importància de la lectura, del seu paper transformador i de la seva capacitat d’agitació. Sant Jordi és la jornada cultural més destacada de Catalunya i tornarà a omplir els carrers de roses i llibres. A mi és un dia que m’encanta. I sempre acabem amb més llibres dels que podem llegir! Un dia del qual podem estar orgullosos com a país: tothom surt al carrer amb un somriure, l’ambient és extraordinari i, per unes hores, la cultura es converteix en una celebració compartida. Per a petits i grans. Enguany, a la campanya de Sant Jordi, el drac devora llibres i expulsa amor pels queixals. Ha deixat de ser el malvat de la història per recordar-nos que jornades com la de dijous ens fan una mica millors a tots. Fins i tot un drac ferotge pot canviar. Potser estaria bé que el president nord-americà, encara que no fos capaç d’escopir amor, almenys devorés llibres. Si poden ser d’història, millor. Potser així entendria que qui no coneix la història està condemnat a repetir-la i potser serà conscient que cada cop té més persones al davant, disposades a treballar per la pau, la concòrdia i la cultura.

© Segre