Creat: 14.04.2026 | 05:36

Actualitzat: 14.04.2026 | 05:36

Tal dia com avui de l’any 1912 faltaven poques hores perquè el vaixell més famós de la història topés amb un iceberg a les fredes aigües de l’Atlàntic. Aquell dia, el Titanic havia mantingut una velocitat elevada malgrat els avisos de gel. La nit del 14 al 15 d’abril, prop de 1.500 persones van morir després del xoc. Principalment viatgers de tercera classe, però també noms il·lustres com Benjamin Guggenheim o John Jacob Astor. He perdut el compte de les vegades que he vist la pel·lícula, estrenada a Espanya el 1998 i guardonada amb 11 premis Oscar, una fita que fins aleshores només havia aconseguit Ben-Hur. El naufragi del Titanic és una de les grans imatges del segle XX. Però el 14 d’abril no és només la data del Titanic. A casa nostra, aquesta data remet inevitablement a una altra efemèride: la proclamació de la Segona República. Avui fa 95 anys que Francesc Macià va anunciar des del Palau de la Generalitat un canvi d’època que va sacsejar la història del nostre país. La República va significar un impuls modernitzador sense precedents: sufragi femení, reforma agrària, aposta per l’educació pública i accessible, i una idea de dignitat compartida que anava molt més enllà de les institucions. Què hauria passat si aquell projecte hagués tingut temps de madurar? Però hi havia dues velocitats, dues maneres d’entendre el país i dues forces empenyent en direccions contràries. I quan un cos és sotmès a tensions oposades, acaba trencant-se. Els qui temien perdre els seus privilegis van preferir rebentar el tauler abans que acceptar una societat més justa. Amb uns drets mínims per a tothom. I així vam acabar en una guerra civil de la qual cada cop queden menys supervivents. També aleshores van morir, sobretot, els de tercera classe. Com al Titanic. Res passa perquè sí. Aquells a qui la República havia promès dignitat, educació, drets i una certa esperança. I ara, en moments convulsos com els que vivim, no costa gaire reconèixer moviments que voldrien tornar a fracturar la nostra democràcia. Per sort, la maduresa social del país no és la mateixa que durant la Segona República. Però convé no oblidar mai que les societats també poden enfonsar-se quan confonen velocitat amb progrés, poder amb impunitat, i crits amb raó.

© Segre