Creat: 22.03.2026 | 05:39

Actualitzat: 22.03.2026 | 05:39

Cada època troba la seva manera d’escapar del dolor. La nostra ho fa inventant màquines que ens prometen amor sense risc. Quan vaig llegir l’arrencada del llibre de Maurizio Balistreri Sex Robot. El sexo y las màquinas –“La revolució robòtica i sexual és a la volta de la cantonada”– vaig pensar que no era una profecia, sinó una descripció del present. El futur ja no s’insinua: s’ha instal·lat sense demanar permís. Els robots sexuals existeixen i la seua presència ens obliga a contestar aquesta pregunta: què vol dir estimar quan l’altre pot ser una màquina?

Balistreri, expert en les relacions entre màquines i persones, escriu sobre robots però parla de nosaltres. De la incomoditat que ens produeix la dependència emocional i de com busquem, fins i tot en el desig, la il·lusió del control. Si el desig pot satisfer-se amb un artefacte programat, què passa amb la vulnerabilitat, la reciprocitat o el reconeixement de l’altre? El robot no jutja, no refusa, no exigeix. I potser per això mateix desactiva una part del que ens fa humans. Sap que la soledat pot ser devastadora i que alguns buscaran en una màquina allò que el món els nega: contacte, una forma mínima de tendresa. Hi ha un moment en què Balistreri aborda la violència. Recorda que aquests artefactes poden perpetuar la submissió femenina: cossos sense voluntat, programats per complaure.

Els sex robots poden perpetuar la submissió si es comercialitzen com a cossos obedients i sense voluntat. L’home que no suporta el “no” pot comprar-ne un que no el pronunciarà mai. La tecnologia no és culpable, però tampoc innocent: respon als valors dels qui la dissenyen i produeixen. I, malgrat tot, Balistreri no jutja. Sap que la soledat pot ser devastadora i que alguns buscaran en una màquina el que el món els nega: atenció, una forma mínima de tendresa. El problema no és la màquina, sinó la fam que l’ha feta necessària.

Serà, com sempre, un intent de sobreviure a la nostra pròpia soledat amb l’ajuda d’una nova il·lusió brillant. No sabem suportar la incertesa del desig, i construïm màquines perquè ens l’alleugin. Però la màquina no salva ningú. Només reflecteix la nostra por d’estimar sense garanties. El futur no serà mecànic ni humà: serà, com sempre, una barreja dolorosa i no sempre clara de les dues opcions.

© Segre