Creat: 28.06.2026 | 05:37

Actualitzat: 28.06.2026 | 05:37

pàgines culturals de segre

A la casa de planta baixa situada al final del carrer Pardinyes Baixes, adossada a un hort amb parres, una figuera, un traster, i com no, un galliner compartit amb unes famílies de conills en la seva gàbia, situada molt a prop de l’espai natural travessat pel Segre, que més endavant passaria a ser anomenat la Mitjana, la meva mare em va portar al món assistida per una llevadora i alguna veïna, totes elles possiblement envoltades d’una flaire humida de tardor. D’això aviat en farà set dècades i escaig. Allí hi vaig residir una quinzena d’anys abans d’anar a viure al carrer Bonaire de la capital. El canvi de feina del meu pare en va ser la causa.

En aquella època jo encara anava a peu a Lleida, cosa que feia gairebé cada dia. El canvi d’hàbits respecte als desplaçaments i als paisatges dels recorreguts habituals va ser estructural. Es va acabar el fet d’albirar tot passant la silueta de la Seu Vella des de la passarel·la de la Renfe i donar una ullada a les andanes de l’estació en un picat cinematogràfic recolzat a la barana de formigó. En aquella època, els autobusos encara no arribaven a Pardinyes i molts carrers encara no estaven pavimentats. Vivint al carrer Bonaire no calia ni autobús ni embrutar les sabates, entre altres coses.

D’entrada no em vaig adonar del gran canvi que va suposar la nova relació amb el medi que........

© Segre