Creat: 30.07.2026 | 05:35

Actualitzat: 30.07.2026 | 05:35

Hi va haver un temps en què Raimat no era més que silenci. Les restes desolades d’una antiga fortalesa andalusina evocaven els estralls de la Guerra de Successió i d’altres conflictes que havien condemnat aquell indret a l’abandonament. A aquesta herència de destrucció s’hi afegia una altra condemna igualment persistent: l’escassetat crònica de pluges. Durant segles, aquell paratge havia estat un espai gairebé desert, marcat per la solitud, l’aridesa del paisatge i una economia basada en l’aprofitament de les escasses pastures d’un territori aspre i difícil. Els drets sobre aquelles terres pertanyien, des de la seva compra, l’any 1380, al Capítol de la Catedral de Lleida.

Després de la divisió provincial de 1833 i de la implantació dels ajuntaments constitucionals impulsats per l’Estat liberal, es configurà una nova estructura municipal. Amb la creació de l’Ajuntament de Vilanova d’Alpicat, l’any 1836, les terres de Raimat i Gimenells quedaren integrades dins el seu terme municipal.

El canvi de titularitat arribà amb la transformació del règim de propietat. Les lleis de desamortització iniciades el 1836 pel ministre Juan Álvarez Mendizábal i culminades amb la Llei General de Desamortització de Pascual Madoz, de 1855, posaren a subhasta pública els béns de l’Església.

Paral·lelament, la carretera de Lleida a Montsó, que travessava Raimat, arribà fins a Almacelles l’any 1858, millorant les comunicacions d’un territori que començava a despertar interès.

En aquest context aparegué, l’any 1860, la figura de Pere d’Andrés i Puigdollers (1814-1883), enginyer de Camins, Canals i Ports. Format en plena Revolució Industrial catalana, participà en algunes de les grans obres d’infraestructura del segle XIX: el pont penjant de Fraga (1847), el túnel de Montclar,........

© Segre