Creat: 08.09.2025 | 07:50

Actualitzat: 08.09.2025 | 09:08

La memòria és un ésser estrafolari comparable a un amor encès com una foguera que de sobte et nega el que t’ha donat moltes vegades i quan menys t’ho esperes t’ho torna a donar. Per això hi flirtegem. Ens permet veure’ns com ens veu Déu. Aquest és el motiu pel qual la pregunta essencial que et fas és: i tu, què n’esperes, del passat? No hi ha cap vida que càpigui en una vida. Qui no n’ha viscut unes quantes, no ha viscut.........

© Segre