Creat: 15.09.2026 | 05:36

Actualitzat: 15.09.2026 | 05:36

El prolífic Honoré de Balzac (Tours, 1799-París, 1850), a més de les conegudes novel·les Eugénie Grandet, El pare Goriot i Les il·lusions perdudes, entre moltes d’altres, ens va llegar La Comèdia humana, un dels més grans monuments de la literatura universal, una descomunal radiografia de la societat francesa del seu temps. Ell mateix ironitzava: “Per fer-li la competència al registre civil.”

Balzac va beure directament del doll de Walter Scott: d’ell va adoptar la incursió en el dramatisme de les vides privades. La petita novel·la, amb el curiós títol de La casa del gat que piloteja, forma part precisament del II volum de les Scenes de la vie privée. En ella es relata l’escala de valors i els costums de la família Guillaume, comerciants de teixits del Marais, trasbalsats pel sobtat amor del pintor Théodore de Sommervieux per la seva segona filla, Augustine: la contraposició de dos mons incompatibles.

–........

© Segre