Creat: 07.04.2026 | 05:37

Actualitzat: 07.04.2026 | 05:37

La memòria adulterada deixa de banda la veritat. El feixisme vencedor de la guerra a l’inrevés d’Europa s’esquinça les vestidures quan tractem d’apaivagar les injustícies comeses contra els vençuts, que paguem amb escreix. A Espanya el món girà al revés, els revoltats acusaven als republicans governamentals d’auxili a la rebel·lió. És la raó de la força, l’arrabassat a punta de baioneta no tornà amb bones raons. El pare, que amb divuit anys li va esclatar la guerra, ho sabia. Assassinat de l’avi amb bombes nazis; empresonament, incapacitació, electroxocs i mort civil; per robar-l’hi tot, perpetrat pels coronels psiquiatres de Franco, JM Pigém (pavelló militar Sant Boi), trasllat d’expedient a A. Vallejo-Nágera, president del tribunal clínica Ciempozuelos, amb dictamen que resultà condemna perpètua. Així no fou sospitós anys a venir que el germà petit del Coronel fundés la primera institució psiquiàtrica a Lleida. Mai va poder gaudir de la seva desitjada “alta i capacitació” havent de fer de l’oblit una estratègia per continuar, i jo el mateix, encara que sempre tinc el dit preparat per prémer el gallet de la memòria contra la bèstia feixista.

En un acte amb el rei, el president d’Alemanya demanava perdó pels bombardeigs a Gernika, cal recordar que, del 27 al 31 de març de 1938, l’aviació nazi perpetrava amb el sistema “en cadena” la descàrrega de bombes sobre la nostra ciutat, i encara que ens acusin els fills i nets dels vencedors brandin els seus privilegis, de guerra civilistes; i de reobrir ferides tancades falsament; a nosaltres només ens resta indeleble l’estigma. Lleida fou arrasada. Segons cens fet per I. de Villalonga, regidor d’urbanisme del primer ajuntament feixista, el 80% de les cases eren afectades. De l’1 al 3 d’abril Franco ocupava la primera capital catalana, corrent un tupit vel sobre els bombardejos de la Luftwaffe. Nostra casa equidistant dels dos objectius, comissària delegada de la Generalitat (Diputació) i casa del poble de la UGT (Col·legi Sagrada Família), fou derruïda per dues bombes, per la part del c/ Carme (testimonis presencials), i per la part del c/ Democràcia (document gràfic). La cinquena columna hi tingué molt a veure, sense dubte. Alguns encara recordem.

© Segre