Creat: 21.06.2026 | 05:37

Actualitzat: 21.06.2026 | 05:37

El curs escolar s’acaba. Moltes activitats quotidianes cauen dels calendaris i en comencen de noves. Tot té el seu procés. La missió té, de vegades, una cadència que s’apropa a la monotonia, a aquell trist “anar fent”, a aquell “qui dia passa, any empeny”, i així s’arriba, tard o d’hora, a la grisor. Com es pot trencar aquest ritme tediós? La missió necessita, de tant en tant, una espurna inesperada; per això faig al·lusió a una dita freqüent però no fàcil: “estar com un llum”. Aquesta expressió pot donar peu a interpretacions diverses. No vull pas referir-me a la dificultat que planteja el camp de la malaltia mental —ampli i dolorós—. Més aviat em voldria fixar en la importància de ser llum, de ser interrogant, de ser referent enmig de la grisor.

Vull compartir —no puc estar-me’n— el record........

© Segre