menu_open Columnists
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close

Defensa de Habermas

14 0
28.03.2026

Creat: 28.03.2026 | 05:39

Actualitzat: 28.03.2026 | 05:39

Ei fòrça significatiu qu’un des filosòfs mès subergessents dera nòsta epòca, Jürgen Habermas, age mòrt en un món qu’a abandonat er usatge public dera rason, ara fin, era sua propòsta intellectuau. Habermas apertie ara dusau generacion dera Escòla de Frankfurt, en tot béuer des hònts dera sociologia e eth pensament (pòst)marxista, mès tanben de pensadors coma Husserl, de qui pren eth concèpte de món dera vida. Habermas destaquèc pera sua òbra Teoria dera accion comunicativa, mès dempús aufric trabalhs tanplan de besonh ena cerca dera fonamentacion racionau dera morau per miei d’ua etica discursiva. Contra er emplec imperant, e actuau, dera fòrça en encastre sociau e internacionau, Habermas defen ua accion politica que pressupòse era possibilitat de decidir a trauèrs dera paraula sus eth ben comun. Atau, era qualitat dera democràcia se neurís des procèssi deliberatius publics. Non ei ua propòsta ingènua, senon qu’era eleccion deth lenguatge coma alternativa ara violéncia ei constitutiva dera politica, e per açò, umana. Erèu de Kant, Habermas prepause un nau constitucionalisme damb vocacion universau, mès enlà des limits des Estats, pr’amor qu’era rason rebotge era guèrra e, coma vedem aué damb er usatge dera fòrça per part des granes poténcies, cau un marc regulatòri mondiau e ua autoritat supranacionau que poguen hèr front a un món fragmentat, mès d’economia globalizada, damb granes corporacions tecnologiques contràries ara democràcia e damb uns Estats impotents ara sua egemonia. Dauant d’aguesta fragmentacion, Habermas interprète eth fonamentalisme religiós coma un intent desesperat entà restaurar es significats en món dera vida, per miei d’ua identitat balhada e barrada, coma hèn es autoritarismes politics. Non nègue, totun, era possibilitat bona dera religion entara accion solidària e era responsabilitat sociau, sustot a compdar des ans 2000 e d’un dialòg fructifèr damb Ratzinger, en qué fe e rason s’enlumènen de forma mutuau entà esvitar eth sectarisme religiós e eth domini totalitari dera rason esturmentau.


© Segre