Pere Venturós / Oscar Bayona

Com seria una foto ràpida de la seva adolescència...

A tretze anys no era ni gran estudiant ni estudiós. A casa tothom treballava molt i els pares em van posar a coure gra (Casa Madriles). No tenia gaires ambicions, però per sortir d’allà em vaig començar a fer el dinar jo mateix, em vaig adonar que m’anava bé i no era tan complicat com imaginava. I vaig decidir estudiar cuina a la Joviat.

I de dret cap als fogons?

Doncs sí. Al principi, el procés habitual: vaig anar a fer pràctiques a la Fonda Sant Marc amb el Gerard Carrasco. Ens portàvem molt bé, és set o vuit anys més gran que jo. (Ara és el cuiner d’El Kaliu a l’Hotel Estel de Berga).

D’un restaurant dels de sempre fa un primer salt mortal...

Em vaig oferir per fer pràctiques sense cobrar a l’ABaC (restaurant Michelin a l’avinguda del Tibidabo de Barcelona). El cuiner d’aleshores, en Xavier Pellicer, em va dir que res de no cobrar i em va proposar anar a la secció de pastisseria sense saber fer ni una magdalena. Em va anar molt bé. Vaig fer pastissos durant quatre mesos, fins que hi va haver un lloc a la cuina. Hi vaig ser dos anys.

Va passar de coure mongetes a casa a cuinar a un dels millors restaurants del món!

A un d’ells, sí. Els de l’ABaC havien treballat a París i sempre evocaven el seu periple, els grans cuiners francesos, i ells havien treballat amb Alain Ducasse (un dels xefs més influents del món i finalment el seu mentor). Vàrem fer allò dels mascles: «No tens collons d’anar-hi!». Al cap d’una setmana, el gener del 2010, agafava un vol cap allà.

Vaig treballar per a ell al Plaza Athénée (va tancar el 2021) i després al Meurice fins al 2017. Ha creat els millors restaurants del món i és qui va fer que el cuiner sortís de la cuina. Va tenir un accident d’aviació i no poder cuinar durant dos anys el va fer tornar com a cap de gestió en lloc de cuiner. És qui ha fet que els xefs puguin tenir més d’un restaurant.

De Berga a la foguera de les vanitats culinàries...

Uf... Jo hi vaig arribar sense parlar gens de francès, no sabia ni on comprar una tovallola per dutxar-me, la vaig trobar a la botiga del PSG! Em van posar a una habitació de vuit metres quadrats pels stagiers (becaris culinaris) a dalt de tot i sense calefacció al gener!

I tot això cuinant per a rics i riquets...

Aquest món és així, fas coberts a 400 euros i tu en cobres 1.000 al mes. Passa a tots els àmbits, però a la restauració de luxe és molt evident. A mi el que em molestava eren les........

© Regió7