Els darrers anys, tots parlem d’habitatge. Moltes veus, poques solucions. Catalunya ha crescut en aquest darrer quart de segle al voltant de dos milions de persones amb un parc de pisos molt per sota de les necessitats. Anem tard. No feia falta tenir massa olfacte per saber que una part del país es quedaria sense un sostre digne. La crisi financera del 2008 ens va posar davant del mirall un país sota mínims. El conjunt de la ciutadania vam salvar de l’abisme el sistema bancari i l’hem reflotat a partir de retallades públiques, metrallar-nos a comissions i partides abusives per teòrics serveis. Ells que es van quedar una part important dels actius immobiliaris, ara no són part de la solució, tot i els milers de milions de beneficis. Qualsevol banquer ens podria dir que, a hores........

© Regió7