Instal·lats en el caos i sense solució a la vista
Una altra guerra. Rigueu-vos de tots aquells que són capaços d’especular, amb una clarividència gairebé divina, sobre el que passarà demà o demà passat. Els que veuen una oportunitat en els mercats recorden un vell manament: «Cal vendre quan toquen els violins i comprar quan actuen els canons». Hi falta un detall: vendre què o comprar què. No és el mateix apostar pel dòlar, l’or, el petroli, les empreses del sector de la defensa... que per empreses turístiques o d’oci. O, si ens posem apocalíptics, per empreses que construeixen búnquers antiatòmics o que fabriquen conserves d’aliments i embotellen aigua potable a granel.
En aquests temps de caos, sempre podem pensar que arribarà el pitjor o el millor. Trieu observant la història.
Els pessimistes recorden els esdeveniments que van portar a la Primera Guerra Mundial com a paral·lelisme. Poders imperials que volien controlar el planeta econòmicament i que van acabar xocant. Els monarques, cosins entre ells, que governaven Europa el 1914 eren els primers que pensaven que aquesta contesa duraria uns mesos. Jordi V (Regne Unit), el kàiser Guillem II (Alemanya), el tsar Nicolau II........
