La grisor no és casa
Mai no he sentit un nen dir que el seu color preferit sigui el gris. Tampoc no tinc cap alumne que hagi dibuixat casa seva i després l’hagi pintat de color cendra i tampoc no recordo imaginar-me, de petita, casa meva així. Les casetes dels meus contes eren en Technicolor.
Les tres casetes dels porquets potser no garantien una seguretat tranquil·litzadora, però eren petits oasis de color. Per no parlar de la dels set nans o la platònica Villa Villekulla. Totes aquestes cases han estat la llar........
