De quan Hockney i Bowie em van salvar
Abans de tot, voldria dir que jo no soc una persona mitòmana. A vegades, és millor no profunditzar massa en les vides personals dels artistes que més et toquen i no haver de fer allò, que costa tant i a vegades no et ve gens de gust, de separar l’artista de l’obra. Dit això (ara ve la contradicció), sí que hi ha hagut dos artistes que m’han inoculat el plaer de veure i sentir el món en la manera com ells el vivien. Dos artistes que m’han fet viure els seus dols com si algú molt proper hagués mort. És una........
