Gonçal Portabella, tècnic del Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa, treballa en la creació de materials, estudia les traces del canal on s’ha perdut el regadiu, basant-se en l’arxiu de la Junta de la Séquia. Treballa en un estudi que compta amb el recolzament de la Fundació Ramon Muntaner, en col·laboració amb el Centre d’Estudis del Bages. Observant els primers plànols de Manresa, estudia els ramals, els passos de l’aigua i s’adona que moltes parcel·les tenen límits irregulars perquè estan separades pels petits canals que portaven l’aigua de la Séquia als camps. En construir les cases dels nous carrers urbanitzats alguns pagesos encara regaven, així que no es van destruir aquests canals i quedaven mig amagats arreu. La hipòtesi de........

© Regió7