Els bancs centrals són, sovint, els principals impulsors de les expansions econòmiques insostenibles. Malgrat que es presenten com a guardians de l’estabilitat econòmica, amb freqüència contribueixen a generar les mateixes dinàmiques d’inestabilitat que després intenten corregir.

Mitjançant la manipulació dels tipus d’interès (a la baixa) i de l’oferta monetària (a l’alça), qui té el monopoli de la moneda fiduciària exerceix una influència decisiva sobre els mercats financers. Quan una fase de creixement alimentada per l’endeutament arriba al seu límit i desemboca en una crisi, la resposta acostuma a consistir en nous estímuls monetaris destinats a reactivar l’activitat econòmica. Així, en lloc de permetre que es corregeixin els desequilibris acumulats, es creen les condicions perquè s’iniciï una nova etapa d’expansió basada, una vegada més, en l’augment del crèdit i del deute.

Amb gran habilitat tècnica i a l’ampara dels governs que representen, els bancs centrals proporcionen als mercats la liquiditat que aquests reclamen. El resultat és que, quan una bombolla financera esclata, sovint se’n forma una altra, ajornant els ajustos necessaris i contribuint a la repetició dels mateixos patrons d’inestabilitat: crisi de les empreses puntcom (2000), crisi immobiliària (2008), descontrol del deute públic i, ara, la possible bombolla de la intel·ligència artificial (IA).

La IA és clarament una de les revolucions........

© Regió7