Eladi Baños, al centre, i Joan Vila, al fons, en la presentació del grau en Dret d'UManresa / DANI CASAS / RG7

El diccionari diu que «magnífic» és allò que destaca per la seva grandesa, excel·lència o esplendor. En l’àmbit universitari, en canvi, és el tractament protocol·lari reservat a la màxima autoritat acadèmica. En el cas del doctor Eladi Baños, que enguany conclou la seva etapa al capdavant de la Universitat Central de Catalunya —la universitat que institucionalment encara coneixem com a Universitat de Vic–Universitat Central de Catalunya—, les dues accepcions encaixen amb una naturalitat poc habitual.

Els mandats institucionals tenen una data d’inici i una data de finalització, però n’hi ha alguns que deixen una empremta que transcendeix el calendari. El del rector Baños és, sens dubte, un d’aquests casos. No només per la durada o per les responsabilitats exercides, sinó per haver consolidat un projecte universitari que avui és imprescindible per entendre el present i el futur de la Catalunya Central.

La Universitat Central de Catalunya és avui una realitat consolidada, respectada i imprescindible per al nostre territori. Però no sempre ha estat així. Un dels grans mèrits del rector Baños ha estat entendre que una universitat federada només podia tenir èxit si deixava de ser una suma de peces disperses per convertir-se en un projecte compartit. La integració efectiva de les diferents fundacions i institucions que conformen la universitat ha estat un procés complex, ple de matisos i d’equilibris, però també una aposta estratègica que ha acabat donant els seus fruits.

Sovint, quan es parla de la universitat, es posa l’accent en el nombre d’estudiants o........

© Regió7