El 1990 arriba Hipermercats Pryca SA a Manresa. L’operació, pura plusvàlua especulativa (com Pol. Plana del Pont Nou?), va injectar 1.000 M PTA: 500 per urbanitzar la zona i 500 per a projectes de ciutat, dels quals 150 al Nou Congost i 30 al bàsquet femení. El pavelló, pressupostat en 400 M PTA (1990), en va costar 700 (1992). Al ple de l’Ajuntament de Manresa (AjM) un regidor admetia il·legalitats i un altre demanava no ser tan estrictes amb el terme. Aquell origen dubtós va aixecar un pavelló i un lobby del bàsquet que encara condiciona la política local.

Des de llavors l’AjM -accionista del club, jutge i part- ha aportat milions d’€ al Bàsquet Manresa (BM SAE) i Fundació del Bàsquet Manresa (accionista) per tapar dèficits-deute. Un finançament estructural amb convenis recurrents, creixents i ara a llarg termini (l’últim: 6,7 M€ / 2025-2034): tot i que exigien no generar dèficit ni augmentar el deute, s’han incomplert. Sota el paraigua de l’ “interès públic” s’han fet arriscades i milionàries operacions de triangulació de deute utilitzant Aigües de Manresa com a fiadora del cànon ACB per evitar la liquidació del club, compensades amb convenis circulars. Una maniobra poc ètica i que seria il·legal sense aquest «interès públic». El club, habituat a estirar més el braç que la màniga, sap que l’AjM sempre el rescatarà, i perpetua un model que manté viu un deute històric actiu des del 1992 i ja d’uns 3,5 M€. El BM SAE ni genera retorn per Manresa, ni comparteix recursos, ni crea sinergies. Només rep.

La permeabilitat AjM & BM SAE ha teixit lleialtats i un consens monolític i acrític sobre el club, tot i cert teatre. El ‘mantra’ orgull-imatge-promoció-símbol-ambaixador és un escut emocional que evita debatre l’ús dels recursos públics. Quan una entitat privada condiciona decisions públiques i cap partit s’atreveix a qüestionar res, és «captura institucional». Criticar el BM SAE és perdre vots i ser mal manresà.

Manresa tindrà 2 pavellons (5.000 i 7.000 seients) amb un manteniment anual de 1,62-2,34M€. De bojos. A Europa només 16 ciutats (mediana 1,54 M hab.) en tenen 2 així o més grans. El «projecte mag Puf», una muntanya russa pressupostàriaSS delirant, ha passat d’una renovació de 6M€ a 25, a 11,5 i a 20, a un pavelló nou de 45-50 M€ (ben fiscalitzats, eh?). Els milions van i venen com si fos el Monopoly. Ah! I el Barça: 55 anys jugant al Palau.

És ètic sacrificar tants recursos públics per salvar el club degut a una mala gestió?. No ha de ser viable i no un llast per Manresa?. Socis & Accionistes s’han plantejat, per responsabilitat i amor a l’escut, pagar ells el deute històric i enviar-lo a la paperera de la història?

© Regió7