Isidre Fainé amb Josep Vilarasau / Arxiu/DAVID CAMPOS

Nulla luctus mauris Fa no masFa no gaires anys, durant la meva intervenció en la trobada de Nadal de la Fundació La Caixa, vaig dedicar unes paraules a Josep Vilarasau. No perdo mai l’avinentesa de ponderar la seva figura, i aquell dia, davant tota la plantilla, vaig expressar que afortunat que em sentia per haver pogut treballar al seu costat, a més de destacar la seva immensa contribució a l’èxit de La Caixa. Vaig demanar un aplaudiment en honor seu, i tots els empleats van respondre amb una llarga i molt sentida ovació. Vilarasau, que era a primera fila, va agafar el micròfon i va dir: "Exagera, però m’agrada".

Vaig conèixer Josep Vilarasau fa més de 40 anys. Aquest que acabo de descriure només és un episodi anecdòtic en quatre dècades de moments compartits. Però permet entreveure alguns dels trets definitoris del seu caràcter: la intel·ligència, la sagacitat, l’eloqüència, una sorna exquisida. I, és, sobretot, una bona mostra del seu estret vincle i del seu profund compromís amb la Fundació Bancària La Caixa, de qui n’ha sigut president d’honor fins a l’últim moment.

Aquella ovació dels empleats va ser un homenatge espontani més que merescut. Perquè no, no exagerava pas, Josep. No exagero gens si dic que ens ha deixat un dels millors banquers del segle XX. Un........

© Regió7